Ara que finalitza l’assignatura de Gènere i sexualitat en la cultura catalana puc dir que estic molt contenta d’haver escollit aquesta optativa del grau. He aprés molt més de la teoria feminista catalana, de com s’interrelaciona amb les teories queer i dels avanços del segle passat en aquests camps.

El recorregut des de l’inici de les teories feministes, la literatura femenina catalana de principis del segle XX i la seua transformació al llarg del segle i, finalment, les pel·lícules de temàtica queer, m’han semblat una bona forma de conducció per entendre millor el context social i cultural al qual s’anava adaptant aquest moviment feminista català.

Després d’aquest últim mòdul on hem pogut introduir-nos i reflexionar al voltant d’Ocaña retrat intermitent i Amic/Amat, totes dues de Ventura Pons, puc entendre millor com vivien les persones que no formen part de l’heteronormativa, com els homosexuals, el seu context social i com han estat deixats de banda pel cànon cultural.

Les dues primeres preguntes que em vaig fer van ser: què és una dona? Quan canviarà el cànon literari a un més plural i realista? Ara, la pregunta és menys específica i més general, perquè arran del cinema m’he fixa’t que no sols el cànon literari té problemes històrics que l’afecten, la cultura en general ha estat afectada i per això: quan revisarem la nostra cultura per mostrar-la tal com és realment? Potser, d’això depén el futur de la nostra identitat com a poble, perquè com deia Joan Fuster “Qui perd els orígens, perd la identitat”.

Aquesta assignatura hauria de ser obligatòria perquè els moviments feministes dels últims temps, les teories de gènere i sexualitat, les escriptores, l’esport femení i el cinema queer formen part de la identitat catalana de forma intrínseca i, per tant, és fonamental el seu estudi. Els futurs filòlegs hem de saber qüestionar-nos seguint aquestes teories per redescobrir les joies que ens hem deixat de camí, també amb el camp de la lingüística que ha estat construïda des del patriarcat.